dissabte, 31 de març de 2012

Entrevista a Catalunya Cristiana sobre el disseny de l'evangeli de Marc

L'11 de març de 2012, el setmanari Catalunya Cristina em va fer una entrevista sobre el disseny de la coberta i la maqueta de l'Evangeli de Marc de la Missió Metròpolis on penso que s'explica força bé el projecte de disseny gràfic d'aquesta edició popular d'un dels evangelis més "periodístics" del Nou Testament.

"Volem adaptar la iconografia del cristianisme a una estètica més actual"
Dr. Josep Rom, professor i vicedegà a la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL
Samuel Gutiérrez (Barcelona)

El gran protagonista de la Missió Metròpolis de Barcelona és una nova edició popular de l'evangeli segons sant Marc. 

Un dels pares de la criatura és el dissenyador gràfic i director d'art Josep Rom, vicedegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL. Ell ha estat l'autor del disseny i la maquetació d'un Evangeli de butxaca ben actual pensat per als més allunyats. Darrera de la seva imatge moderna, fins i tot agosarada s'amaga tota una filosofia de vida que vol expressar també a través de la forma la bona nova de Jesús.

Amb aquesta nova edició de l’evangeli de Marc, elaborada especialment per a la Missió Metròpolis, vostè ha participat per primera vegada en el disseny d’un evangeli. Com ha afrontat aquest repte i què ha significat per a vostè?
Com a cristià és difícil no acceptar la proposta de dissenyar un text que és fonamental per a la teva vida personal. Imagineu que et demanen dissenyar un llibre que és el relat de la teva vida. Et sentiries afalagat i emocionat. Seria un projecte molt personal. Amb el disseny de l’evangeli de Marc m’he trobat en aquest situació. Com a cristià, l’Evangeli és un dels llibres de la meva vida, per tant hi ha una implicació personal en aquest projecte.

A grans trets, com ha estat el procés creatiu del disseny i maquetació d’aquest volum?
L’objectiu de la Missió Metròpolis és acostar el missatge de Jesús a un públic molt divers, persones que viuen en els límits de la comunitat dels cristians. Per tant el projecte de disseny d’aquesta publicació es resumeix en tres conceptes: facilitat, proximitat i familiaritat. La facilitat implica editar un format de publicació molt assequible, de butxaca, un llibret per dur a sobre, per sentir que el pots llegir en una tarda o porta-lo a la bossa amb una maqueta molt neta i de lectura fàcil. Un format que en recorda que els evangelis són llibres de síntesi, textos populars que tenen 2.000 anys i no són críptics, ni foscos, ni rancis. Per altra banda, la proximitat vol dir que el disseny del llibre no es fa estrany, que el reconec com un artefacte de la cultura actual, ni més ni menys. I familiaritat vol dir que la imatge de la portada és una posada en escena amb un lloc comú compartit, tots vivim en una societat urbana i busquem una identitat que ens ajudi a “ser” persones. 

Deu ser un repte ambiciós el fet d'adaptar el missatge visual del cristianisme als codis de la nostra cultura sense perdre les referències del patrimoni iconogràfic de l'Església...
El debat del cristianisme amb la modernitat, un dels grans conflictes intel·lectuals del segle XIX, va fixar l’estètica de l’Església en una mena de neoclassicisme etern. La iconografia cristiana ja no evoluciona amb la cultura del present. El llenguatge de les imatges en clau religiosa és un llenguatge molt simbòlic, difícil de gestionar, les imatges són polisèmiques, és fàcil fer interpretacions diverses d’una imatge, i això ens atabala. Però vivim en una cultura híper icònica i el meu objectiu és utilitzar els codis del nostre temps sense oblidar que el cristianisme ja va fer un treball de codificació dels gestos, les accions, i els objectes del relat de Jesús fa centenars d’anys.

A molta gent la pot sorprendre la portada d’aquest Evangeli de Marc... Què ha volgut transmetre?
El secret és la sorpresa. Si no provoquem un cert desconcert no sorgeix la pregunta. Això què és? Què significa? Abans he explicat que un dels conceptes darrera aquest projecte és la familiaritat. La paradoxa és que el que pot resultar molt familiar per a molta gent no ho és per a les persones adaptades als codis establerts per l’imaginari tradicional de l’Església. Volem adaptar la iconografia del cristianisme a una estètica més actual, però sense oblidar que l’efecte estètic modifica la percepció del discurs. Per tant, aquesta posada en escena, que no és gens innovadora, ens desconcerta per la seva diferència. Però si ens hi fixem, veiem una composició molt tradicional. Hi ha una gavina, un cel i un grup e persones al carrer. És una estructura de composició piramidal, molt jerarquitzada. En primer terme Jesús, decidit, actiu i dinàmic, en segon terme els deixebles i a l’horitzó veiem la gent. Gent que es mou, gent que fa la seva vida.

És conscient, però, que per a molta gent pot resultar massa agosarada i moderna?
No és una imatge agosarada, només són persones que vesteixen com nosaltres, amb el detall de les caputxes dels deixebles, que recorden la iconografia de les túniques orientals o els hàbits monàstics.

A quin perfil responen els joves que apareixen a la portada? Estudiants de Blanquerna, indignats de Plaça Catalunya, joves del moviment escolta, ni-ni...?
Els deixebles són molt joves, el que vull indicar és que encara es troben en procés de formació. Tenen dubtes, miren a terra, no es mouen entre la gent amb la seguretat ni l’optimisme de Jesús. No tenen por i segueixen el líder, però encara no ha arribat el temps de la Resurrecció ni la trobada a Emmaús, no són del tot conscients de la seva futura missió. Pel que fa a la la roba, és un tema interessant, avui és difícil distingir la categoria del vestuari sense les marques. Els joves indignats, els joves associatius i els joves d’un grup de música van vestits de manera molt semblant. En aquest sentit és fàcil provocar aquest efecte polisèmic que ens fa preguntar-nos a quin grup urbà pertanyen.

Ja a l’interior de l’Evangeli, s’ha apostat clarament pel color vermell... Per què?
El recurs del color vermell és un recurs didàctic, per facilitar la divisió de les parts i la concentració de la lectura i, per altra banda, és una homenatge a la tradició dels llibres de l’Església, com els missals, que sempre han fet servir el vermell per establir les separacions i facilitar un ritme al lector. 

I la tipografia, que ha volgut expressar?
La tipografia en aquest cas té un objectiu molt clar, ajudar a la lectura i evitar una connotació estètica de “llibre”. Aquest Evangeli no és un fragment d’un Bíblia separat de la resta. És una edició que vol visualitzar la seva unitat editorial. La primera part és l’Evangeli i la segona una secció més didàctica adreçada a la reflexió i la interiorització.


El disseny de l’Evangeli de Marc és una més de les col·laboracions que en els últims anys ha anat fent en el disseny de peces per a organitzacions d’Església. Què el motiva a posar els seus talents gràfics al servei d’aquestes entitats, sovint mancades de recursos necessaris per afrontar una despesa en aquests afers?
Des de els vint anys he col·laborat en el disseny de moltes peces de comunicació d’entitats vinculades a l’Església o el voluntariat social. Si creus que una habilitat també és un do, significa que aquest regal cal posar-lo també al servei dels altres. Hi ha demandes o projectes que no puc assumir o que superen les meves capacitats com “professional” o com “voluntari”. Però si aquestes contribucions ajuden a millorar els objectius de comunicació de les entitats em sento satisfet.

El cartell de la visita del Papa a Barcelona i tot el tema d’imatge que l’acompanyava també va ser obra seva. Com va viure aquella experiència?
Aquest projecte va ser realment complex. Quan l’objectiu d’una activitat de caràcter públic és tan ambiciós els problemes de comunicació i organització es multipliquen. Encara penso que la dimensió de l’esdeveniment ens va fer perdre l’oportunitat de fer un discurs visual més valent, en la línia de l’obra de Gaudí. A més ens vam moure entre dos objectius de comunicació ben diferenciats, potenciar la imatge de l’església catalana i realitzar una acció de posicionament de la marca de la ciutat de Barcelona a través de la icona més important de la ciutat: el temple de la Sagrada Família. Realment va ser una feina de compromís per relligar molts sensibilitats diferents.

Cap comentari:

Publica un comentari