dissabte, 25 de desembre del 2010

Nadala família Rom Mas

Avui és Nadal, aquest any no hem fet una nadala en paper, però ahir vaig fer un dibuix i l'Eulàlia va triar un text. Aquesta és la nostra nadala familiar, un gest d'afecte, un símbol per recordar el valor d'un naixement, una interpretació icònica de les paraules d'un text escrit amb devoció i saviesa, una tradició que es trasmet de pares a fills. I la volem compartir amb tots vosaltres recordant el meu pare Joaquim.

Alceu els ulls al cel
i mireu qui ha creat l’estol dels astres,
qui els fa sortir, d’un a un,
i els crida cadascun pel seu nom.

Is. 40, 26

divendres, 24 de desembre del 2010

Comiat de Joaquim Rom Cleves


El 17 de desembre de 2010 vam acomiadar el meu pare, moltes persones m'han demanat el text del panegíric que vaig fer al final de la cerimonia en el tanatori de Les Corts, potser val la pena penjar-lo en aquest blog per recordar-lo en aquests dies de Nadal.

Bon dia, benvinguts i gràcies per acompanyar-nos.

Em dic Josep Rom i la meva família m’ha demanat que digui alguna cosa sobre el nostre pare.
Habitualment, d’això s’en diu fer un panegíric. Un discurs per elogiar una persona o l’oració funerària d’un noble o un emperador i el nostre pare era el nostre rei.

Un panegíric és un discurs en tres parts: l’exordi, per justificar el discurs (cosa que estic fent ara mateix); la demostració, per relatar les virtuts del pare; i l’epíleg, per tancar de forma brillant i emotiva aquest acte.

Doncs bé, a en Joaquim Rom li agradaven molt els discursos, i si hagués pogut, ara fora ell qui presidiria aquesta cerimònia. Bé, no exactamente, el meu pare hauria preferit saludar-vos un a un, repartir targetes i compartir copes de cava. En Joaquim era el rei de la festa, un amic d’una sociabilitat infinita, un marit disposat a sortir a sopar cada nit, un pare preparat per dirigir l’Ampa de l’escola, organitzar la setmana d’esquí, les festes d’aniversari i tota mena de cel·lebracions.
Però, per sobre de tot, el tret més característic del meu pare era la necessitat d’aventura.

diumenge, 14 de novembre del 2010

El disseny de la visita del Papa a Barcelona (2a part)

El disseny del cartell de la visita va ser una feina complicada, però la magnitud de l'esdeveniment va provocar una ampliació del projecte gràfic per resoldre la logística de l'acte de dedicació de la Basílica de la Sagrada Família.
L'Enric Puig i l'Anna Carreras, una persona clau en la gestió del projecte, van enfrontar-se als problemes comunicatius del pla dissenyat per l'Andreu Bernadás, el responsable de Taller de Cultura, l'empresa que va organitzar la logística de l'acte al carrer: talls de carrer, 38.000 cadires, protocols de seguretat...
Em van demanar que adaptés les invitacions a un sistema de colors i codis per dividir les zones i facilitar l'accés dels convidats.

dilluns, 8 de novembre del 2010

El disseny de la visita del Papa a Barcelona (1a part)

Avui, 7 de novembre de 2010, el Sant Pare Benet XVI ha visitat Barcelona i hem viscut la cerimònia de dedicació de l'església i l'altar de la Sagrada Família. Hem viscut el moment, hem disfrutat de la festa i hem interioritzat el simbolisme eclesial i cultural d'aquest esdeveniment. Penso que és un bon moment per reflexionar al voltant de la meva participació en l'organització d'aquesta celebració.
Des del mes de maig vaig treballar en el projecte gràfic d'aquesta visita. Un projecte delicat. Un esdeveniment d'aquesta categoria en el marc de l'Església sempre és delicat. Són celebracions que tenen una dimensió comunicativa i estètica important i que, com sempre, ens permeten viure la bona voluntat de la comunitat de cristians quan cal preparar un acte d'aquesta magnitud i també les limitacions de la nostra organització per respondre a tots els reptes que cal superar.

dilluns, 5 d’abril del 2010

El misteri d'una tomba



Aquest Diumenge de Ressurecció m'ha fet reflexionar sobre una imatge i he volgut convertir aquesta idea en un dibuix. El misteri del cristianisme es concentra en una tomba buida. Una imatge sintètica, abstracta i minimalista, terriblement modesta i estèticament intensa. Una fe concentrada en un espai buit, tot un univers d'esperança es projecta des de la forma més simple.
Bona Pasqua a tothom.

dissabte, 3 d’abril del 2010

Una xerrada quaresmal amb sorpresa




Dijous 25 de març, en Josep Maria Henríquez ens va convidar a fer una xerrada sobre compartir el temps quaesmal i l'educació en la fe amb els fills. L'Eulàlia i jo vam anar a Martorell on un grup de persones de les parròquies de l'arxiprestat ens van rebre i, en el teatre del casal, vam compartir una estona realment bonica. També van venir en Miquel Altarriba i la Conxita, que viuen a Sant Joan Samora.
La gran sorpresa va ser retrobar-me amb un antic alumne, en Pere Hernández que va venir per acompanyar la seva mare i obsequiar-me amb unes ampolles que ha dissenyat. En Pere té una gran sensibilitat estètica i va ser el primer estudiant amb una bona predisposició pel disseny gràfic que vaig trobar a la Facultat de Comunicació Blanquerna fa més de 15 anys.

dijous, 1 d’abril del 2010

Setena paraula


"Tot s’ha complert!" (Jn 19, 30).

Sisena paraula


"Pare, a les vostres mans encomano el meu esperit" (Lc 23, 46).

Cinquena paraula



"Tinc set!" (Jn 19,28).

Quarta paraula





"Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?" (Mc 15,34)

Tercera paraula


"Dona, vet aquí el teu fill!" (Jn 17, 27)

Segona paraula


"Avui seràs amb mi al paradís, t’ho dic amb tota veritat" (Lc 23,43).

Primera paraula





"Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan" (Lc 23,34).

Un recés il·lustrat

Diumenge 21 de març l'Eulàlia i jo vam participar en el recés de Quaresma organitzat per el Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona en el monestir de Bellesguard. El bisbe auxilar de Barcelona, en Sebastià Taltavull, va realitzar una reflexió al voltant de "Les set paraules de Crist". Ens va fer escoltar la peça musical de "Les sept paroles de Christ" de Théodore Dubois, interpretada per Joan Pons, Maria Gallego, Josep Bros i la Coral de la Capella Davídica de la Catedral de Menorca i l'Orquestra Simfònica de Balears "Ciutat de Palma" i dirigida per Salvador Brotons. La música ens va ajudar a reflexionar i pregar en silenci.
Com cadascú té la seva pròpia manera de pregar em vaig concentrar en la realització de petits dibuixos amb una llibreta i un rotulador blau. He decidit fer aquest blog per compartir aquestes il·lustracions quaresmals.
Petites icones nascudes de la pregària.