Nadala família Rom Mas 2012

Com tots els anys he dibuixat i animat una nadala de la família per felicitar-vos les festes.

Els 20 anys del Centre Abraham dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 (I)

Fa 20 anys que es va inaugurar el Centre Abraham, actualment parròquia de Barcelona. El 17 de juny de 1992 vam viure amb emoció la inauguració d'aquesta aportació de l'Esglèsia de Barcelona als Jocs Olímpics de la nostra ciutat. Salvador Pié, interlocutor de l'Arquebisbat de Barcelona amb l'Ajuntament i el COOB'92 per l'organització dels serveis religiosos dels Jocs Olímpics, va liderar aquest projecte i va organitzar un grup de treball per dialogar amb els arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos i l'escultor Riera i Aragó al voltant de les formes simbóliques d'un edifici que volia acollir les religions representades en els Jocs. Com vaig tenir l'honor de participar en aquest grup i vaig dissenyar el programa gràfic del temple i he pensat que avui val la pena reproduir l'article que vaig publicar en la revista Qüestions de vida cristiana per recordar el valor de l'arquitectura i l'art en l'expressió de l'espiritualitat actual i les fotografies del material gràfic que vaig dissenyar amb la Montse de Miguel per l'acte d'inauguració del 17 de juny de 1992.

Els 20 anys del Centre Abraham dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 (II)

La identitat gráfica del Centre Abraham va servir per identificar els serveis religiosos en les publicacions i els sistemes de senyalitazció dels Jocs Olímpics. La carpeta de presentació del temple la vaig dissenyar com una artefacte sòlid, amb caràcter de capsa, contenidor de les paraules que expliquen la feina feta, les fotografies i el text de l'Oratori d'Abraham.

La festa de Josep Vidal, 25 d'un diaca al servei de l'Església de Barcelona

Il·lustració del 2012.

El 29 de gener de 2012 l'amic Josep Vidal va celebrar amb la família i els amics els 25 anys de la seva ordenació com diaca permanent de l’Església de Barcelona en una cerimonia presidida per Mons. Sebastià Taltavull. Ens vam trobar a la seva actual parròquia de Sant Pacià i em va demanar una invitació i un llibret per recordar l'ordenació de fa 25 anys (1986).

Vaig voler recordar aquella imatge amb un nou dibuix de Josep Vidal en el seu entorn actual de Sant Pacià, sense oblidar el seu pas per Santa Maria del Mar i la Mercè. Un diaca viu la pastoral entre les persones, els amics de la parròquia que comparteixen la comunitat paroquial.

També em va demanar fer participar en la festa amb un petit discurs recordant el nostre grup de revisió de vida i el seu tarannà com a consiliari. Reprodueixo el text per recordar la festa d'en Josep.

Entrevista a Catalunya Cristiana sobre el disseny de l'evangeli de Marc

L'11 de març de 2012, el setmanari Catalunya Cristina em va fer una entrevista sobre el disseny de la coberta i la maqueta de l'Evangeli de Marc de la Missió Metròpolis on penso que s'explica força bé el projecte de disseny gràfic d'aquesta edició popular d'un dels evangelis més "periodístics" del Nou Testament.

"Volem adaptar la iconografia del cristianisme a una estètica més actual"

Dr. Josep Rom, professor i vicedegà a la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL

Samuel Gutiérrez (Barcelona)

El gran protagonista de la Missió Metròpolis de Barcelona és una nova edició popular de l'evangeli segons sant Marc. 

L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Un logotip entre el funcionalisme i l'espiritualitat

Carpeta original

El dia 20 de març, sortint de la lectura pública de fragments de les Confessions, de sant Agustí d’Hipona –un acte adreçat a professors universitaris de la Missió Metròpolis celebrat en l'edifici del Seminari del carrer Diputació- em vaig trobar un cartell de l''Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Immediatament vaig recordar l'encàrrec de l'Antoni Matabosch de fer un logotip per l'ISCREB, potser era l'any 1996.

Han passat els anys, però encara penso que va ser tot un repte dissenyar un senyal d'dentitat entre el funcionalisme estructural i l'esperitualitat.

L'abat Pierre en un traç

Fa molts anys que em sento atret per l'abat Pierre, és inevitable, la seva figura és una combinació molt poderosa d'espiritualitat i compromís. Per això em va sorprendre llegir aquesta novel·la gràfica d'Edmond Baudoin, un dels autors de còmics amb més personalitat del mercat francès, un artista amb una obra on no t'imagines un espai per una cosmovisió nascuda d'una fe religiosa. Però Baudoin es veu atret pel compromís vital del personatge i s'aproxima a la figura de l'abat a través del dibuix, és un recurs que indica el compromís personal de l'autor amb l'obra. Quan Baudoin es troba amb l'abat els apunts del quadern de dibuix són metàfores de les impressions que provoca en l'autor la personalitat del personatge.
Per descriure millor les virtuts d'aquest còmic d'autor he demanat a Toni Boix, un gran especialista, que em permeti reproduïr la seva ressenya publicada en el portal Zona Negativa.

L'evangeli de Marc

El meu amic Jordi Llisterri m'ha informat de la presentació del projecte Missió Metròpolis. Aquesta activitat de l'Arquebisbat de Barcelona inclou la publicació d'una edició de l'evangeli de Marc pensada per la divulgació de l'evangeli en un format realment popular. (s'han editat 10.000 còpies en català i 10.000 en castellà). És el primer cop que participo en el disseny d'un evangeli. Armand Puig i Salvador Pié em van demanar si volia fer aquesta col·laboració al projecte de Missió Metròpolis i vaig acceptar. Les meves raons són prou conegudes, crec que és una forma de voluntariat adaptar el missatge visual del cristianisme als codis de la nostra cultura sense perdre les referències del patrimoni iconogràfic de l'Església. Avui no puc comentar amb calma el procés de disseny del llibret, però imagino que algunes persones poden pensar que la composició de la coberta és una mica particular.

Les nadales de la Fundació Joan Maragall

Les nadales són els artefactes de comunicació més humils i més generosos que hi ha. Per una banda les institucions fan nadales amb enginy i art per impressionar els seus públics, per altra banda qualsevol persona fa nadales ben maques per expressar el seu afecte als altres. Fa molts anys que col·laboro en les nadales de la Fundació Joan Maragall, sempre sota el bon ull de la seva gerent l'Anna Maria Blasco, un pou de sabiesa artística i bon gust. Són nadales ben fetes, però sense luxes: cartulina estucada i una única tinta, però m'agrada participar-hi. Tenen dues part ben diferenciades. L'exterior és un motiu del logotip de la Fundació Joan Maragall, uns anys com a neu, altres com a estel, i l'interior és sobri, amb una nadal de Joan Maragall i una petita il·lustració. Un petit plaer per viure les festes de l'afecte.