Avui és Nadal, aquest any no hem fet una nadala en paper, però ahir vaig fer un dibuix i l'Eulàlia va triar un text. Aquesta és la nostra nadala familiar, un gest d'afecte, un símbol per recordar el valor d'un naixement, una interpretació icònica de les paraules d'un text escrit amb devoció i saviesa, una tradició que es trasmet de pares a fills. I la volem compartir amb tots vosaltres recordant el meu pare Joaquim.
Alceu els ulls al cel
i mireu qui ha creat l’estol dels astres,
qui els fa sortir, d’un a un,
i els crida cadascun pel seu nom.
Is. 40, 26
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada