Les fiches Croire, un petit gran artefacte de comunicació de la fe

 

Em diuen sovint que no actualitzo gaire aquest bloc. Em disculpo amb tothom. Gestiono uns quants webs i blocs relacionats amb la meva activitat a la Facultat de Comunicació Blanquerna i aquest és un bloc relacionat amb la meva col·laboració com a dissenyador i comunicador amb grups d'Església i voluntariat. Però avui vull parlar d'un artefacte de comunicació que em sembla genial. Fa un parell d'anys, en una petita Església del sud de França, vaig veure uns displays amb una col·lecció de petits fulls d'un cos (150x420 mm obert) plegat en vuit pàgines (anvers i revers) anomenada Les fiches de Croire. Aquests fulletons tracten de manera molt divulgativa alguns dels temes de la cataquesi, la pastoral i la vida. Els títols sovint són preguntes: Et si je devenais chrétien ? Divorcés : comment se reconstruire ? Qui est Marie ? 

La rosassa de Santa Maria del Pi, una icona per un logotip

 

Aquests any 2011 la parròquia del Pi de Barcelona s'ha convertit en basílica, i el meu bon amic Mn. Gaietà de Casacuberta m'ha demanat una correcció en el nou logotip de la parròquia que vam començar a dissenyar l'any 2007. El símbol de l'antic logotip era la torre del temple, però vam decidir donar protagonisme a la rosassa de la façana. M'agrada molt la idea de la llum que penetra en l'església però no pot dominar tot l'espai. L'espai interior del temple encara es troba en penombra. Recolliment, pregària, acollida, són els atributs destacats d'aquest joc de llums i ombres.

Publicació de Les Set Paraules de Crist

Aquest mes de març de 2011 l'editorial Claret ha publicat un opuscle del bisbe Sebastià Taltavull que recull les reflexions del bisbe i els dibuixos que van néixer de la pregària que vam compartir amb els amics del Moviment de Professionals Catòlics el 21 de març de 2010. Com sabeu aquests dibuixos són l'orígen d'aquest blog. Fa un any vaig escriure: "Com cadascú té la seva pròpia manera de pregar em vaig concentrar en la realització de petits dibuixos amb una llibreta i un rotulador blau. He decidit fer aquest blog per compartir aquestes il·lustracions quaresmals".
Gràcies a la iniciativa del bisbe Sebastià, ara tots podeu compartir les paraules de Jesús des de la creu. La creu és el púlpit del discurs més gran del cristianisme. És el faristol dels humils. Quan Jesús ens parla immobilitzat en els travessers de la creu, l'experiència humana s'il·lumina. Com diu el bisbe Sebastià: "Les seves Set Paraules són crit clamorós i resposta confiada alhora, encarnació fins a l'extrem de l'absurd i projecció vers aquella vida en Déu que és tot Amor".
Disfruteu d'aquestes meditacions en aquest nou temps quaresmal.

Nadala família Rom Mas

Avui és Nadal, aquest any no hem fet una nadala en paper, però ahir vaig fer un dibuix i l'Eulàlia va triar un text. Aquesta és la nostra nadala familiar, un gest d'afecte, un símbol per recordar el valor d'un naixement, una interpretació icònica de les paraules d'un text escrit amb devoció i saviesa, una tradició que es trasmet de pares a fills. I la volem compartir amb tots vosaltres recordant el meu pare Joaquim.

Alceu els ulls al cel
i mireu qui ha creat l’estol dels astres,
qui els fa sortir, d’un a un,
i els crida cadascun pel seu nom.

Is. 40, 26

Comiat de Joaquim Rom Cleves

El 17 de desembre de 2010 vam acomiadar el meu pare, moltes persones m'han demanat el text del panegíric que vaig fer al final de la cerimonia en el tanatori de Les Corts, potser val la pena penjar-lo en aquest blog per recordar-lo en aquests dies de Nadal.

Bon dia, benvinguts i gràcies per acompanyar-nos.

Em dic Josep Rom i la meva família m’ha demanat que digui alguna cosa sobre el nostre pare.

Habitualment, d’això s’en diu fer un panegíric. Un discurs per elogiar una persona o l’oració funerària d’un noble o un emperador i el nostre pare era el nostre rei.

Un panegíric és un discurs en tres parts: l’exordi, per justificar el discurs (cosa que estic fent ara mateix); la demostració, per relatar les virtuts del pare; i l’epíleg, per tancar de forma brillant i emotiva aquest acte.

Doncs bé, a en Joaquim Rom li agradaven molt els discursos, i si hagués pogut, ara fora ell qui presidiria aquesta cerimònia. Bé, no exactamente, el meu pare hauria preferit saludar-vos un a un, repartir targetes i compartir copes de cava. En Joaquim era el rei de la festa, un amic d’una sociabilitat infinita, un marit disposat a sortir a sopar cada nit, un pare preparat per dirigir l’Ampa de l’escola, organitzar la setmana d’esquí, les festes d’aniversari i tota mena de cel·lebracions.

Però, per sobre de tot, el tret més característic del meu pare era la necessitat d’aventura.