divendres, 24 de desembre del 2010

Comiat de Joaquim Rom Cleves


El 17 de desembre de 2010 vam acomiadar el meu pare, moltes persones m'han demanat el text del panegíric que vaig fer al final de la cerimonia en el tanatori de Les Corts, potser val la pena penjar-lo en aquest blog per recordar-lo en aquests dies de Nadal.

Bon dia, benvinguts i gràcies per acompanyar-nos.

Em dic Josep Rom i la meva família m’ha demanat que digui alguna cosa sobre el nostre pare.
Habitualment, d’això s’en diu fer un panegíric. Un discurs per elogiar una persona o l’oració funerària d’un noble o un emperador i el nostre pare era el nostre rei.

Un panegíric és un discurs en tres parts: l’exordi, per justificar el discurs (cosa que estic fent ara mateix); la demostració, per relatar les virtuts del pare; i l’epíleg, per tancar de forma brillant i emotiva aquest acte.

Doncs bé, a en Joaquim Rom li agradaven molt els discursos, i si hagués pogut, ara fora ell qui presidiria aquesta cerimònia. Bé, no exactamente, el meu pare hauria preferit saludar-vos un a un, repartir targetes i compartir copes de cava. En Joaquim era el rei de la festa, un amic d’una sociabilitat infinita, un marit disposat a sortir a sopar cada nit, un pare preparat per dirigir l’Ampa de l’escola, organitzar la setmana d’esquí, les festes d’aniversari i tota mena de cel·lebracions.
Però, per sobre de tot, el tret més característic del meu pare era la necessitat d’aventura.

En Joaquim no ho sabia, però era com un personatge d’una novel·la de Charles Dickens, com Oliver Twist o el Pip de Grans Esperances. Un orfe a la recerca d’una identitat. Un home senzill trasbalsat per la mort dels pares i els germans en la primera joventut. Als vint-i-cinc anys, el pare va agafar una moto i va marxar cap a Europa. Va ser un emigrant d’afecte, no de feina. I la seva aventura, la seva necessitat de trobar un lloc on concretar l’anhel d’estimar, la va trobar en la meva mare, la Pilar, i tota la gran família Rodríguez.

En Joaquim va ser un supervivent, l’alpinista, el viatger, el venedor, el negociant, el professor de marketing, el farmacèutic, l’home lligat a la pota d’una taula de dominó, el Tastavins, el catalanista. el col·leccionista d’enciclopèdies en català, l’home lligat a la pota d’una altra taula de bridge, el boletaire, el xerrameca impenitent, l’home lligat a una màquina del gimnàs Arsenal, l’hedonista, el ballarí horrorós, l’home que no podia menjar foie sense una ampolla de vi de Souterns, l’amant, el pare, l’avi, l’amic.

Aixecant una família el pare va trobar un camí, es va fer a si mateix i va omplir el buit infinit de l’orfe. El pare va viure, va consumir la vida, per ell i també per als seus pares i germans. Els ho devia. Fins l’últim minut. I les seves darreres paraules van ser: “Porto dos mesos aquí. Josep, vull marxar”. I ho va fer, va marxar per tal de viure més i millor.

Abans d’ahir, el dia de la seva mort, la meva família i jo vam pregar a la nit, asseguts a taula, abans de sopar i vam obrir la Bíblia, sense buscar, deixant caure les pàgines, que es van aturar en el llibre de la Saviesa i vam poder llegir un text on, de manera lluminosa, destacava aquesta frase: “Cal avançar-se al Sol per donart-te les gràcies, cal anar a trobar-te abans no apunti el dia”. El meu pare es va aventurar sempre per trobar un sentit a la vida, per compartir l’efacte arreu del món. Estem convençuts que ha tornat a sortir a primera hora del matí per iniciar una nova aventura, per acompanyar-nos a tots cada dia, en tot moment, quan disfrutem les alegries i quan patim les penes.

Pare, que tinguis un bon viatge.

Gràcies, em sap greu no tenir una copa de cava per a tothom.!

1 comentari:

  1. Les meves sinceres condolences i la meva felicitació per unes paraules que fan un retrat fidel de la personalitat del teu pare.
    Sóc actualment el President de la Penya l´Avi, fundada al 1960, a la qual el teu pare asistia amb asiduitat.
    Allà el vaig conèixer fa temps, compartint amb ell taula cada mes al sopar i aixi ho recordo.

    Descansi en pau.

    Francesc de Haro i Uribe
    advocat
    www.deharolaw.com

    ResponElimina